10 anys PaD Panel de Desigualtats Socials
Inici > Publicacions > Col·lecció Polítiques 46

Col·lecció Polítiques 46

"Estructura social i desigualtats a Catalunya" (2005). Col·lecció Polítiques, número 46. Fundació Jaume Bofill. Accedeix a la publicació sencera des d'aquí.

Resums dels capítols de la publicació:

VOLUM I

Capítol 1. El Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD). Laia Pineda Rüegg

El Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) és una enquesta longitudinal impulsada per la Fundació Jaume Bofill per a l’estudi de l’estructura i les desigualtats socials a Catalunya. L’impuls d’aquesta enquesta respon a dos objectius fonamentals: proveir el país d’una font de dades primàries sobre estructura i desigualtats socials amb garanties de qualitat suficients, i fer arribar als responsables de les polítiques públiques dades i estudis que permetin revisar, reorientar i impulsar noves actuacions en matèria de polítiques socials.
En aquest capítol de presentació del PaD ens aturem en les principals característiques del pro¬jecte pel que fa als seus continguts i les implicacions metodològiques que es desprenen del fet que sigui una enquesta longitudinal. S’expliquen amb detall els criteris seguits per elaborar la mostra i es contrasten amb la mostra resultant en acabar la primera onada de l’enquesta (2001-2002). El capítol es tanca amb algunes notes sobre el treball de camp i els resultats del control de qualitat.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 2. Les classes socials a Catalunya. Cristina Sánchez i Núria Quintana

En aquest capítol s'analitzen les desigualtats socials en les condicions de vida de la població catalana a partir de les classes socials. Els resultats de la recerca mostren la pervivència de la classe mitjana propietària, la classe mitjana assalariada i la classe treballadora com a grups centrals d'aquesta estructura. També ens mostren els canvis que s'han produït en les condicions de vida de cada classe i les diferències que subsisteixen entre elles. Molts comportaments de classe han deixat de ser-ho, però això no vol pas dir que les desigualtats hagin desaparegut. Ans al contrari, les dades del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) posen en evidència que continuen sent una característica fonamental de la nostra societat.
Veure document adjunt: Les classes socials a Catalunya: desigualtats en les condicions de vida dels grups socials.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 3. Dues cruïlles del sistema escolar: l'accés a l'escola pública i a l'ensenyament secundari postobligatori. Xavier Bonal, Xavier Rambla i Marc Ajenjo

Aquest capítol fa ús de les dades de la primera onada del PaD per tal d'avaluar les probabilitats dels joves d'accedir a l'escola pública (en comptes de la privada) i a l'ensenyament secundari postobligatori. Per a cada anàlisi s'explora en primer lloc les relacions bivariades entre la variable dicotòmica referida a l'accés (accedir o no accedir) i variables referides a les característiques individuals i familiars (lloc de residència, situació laboral dels progenitors, classe social, etc.). En segon lloc, s'exposen els resultats d'una regressió logística a partir de les variables més significatives per explicar l'accés a cadascuna de les cruïlles descrites. Les anàlisis mostren la importància del factor territorial (municipi de residència) per explicar la probabilitat d'accés a l'escola pública o privada, un resultat que és coherent amb les característiques de la distribució de l'oferta de cada sector de titularitat al territori. D'altra banda, els factors relacionats amb l'origen social de l'individu (classe social, situació laboral dels progenitors o nivell d'estudis de la mare) són els que es mostren més significatius a l'hora d'explicar l'accés a l'ensenyament secundari postobligatori.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 4. Les desigualtats en el mercat de treball. Albert Recio i Carolina Recio

L'objecte d'aquest capítol es analitzar les desigualtats generades en el mercat laboral. En el nostre model social el treball mercantil constitueix una activitat central en la vida de la gent i en gran mesura condiciona les seves vides. Els impactes de l'activitat laboral són diversos i es donen tant en el procés d'entrada en l'activitat (atur, cerca de feina, etc.) com en les condicions que tenen les persones ocupades en aspectes com els salaris, l'estabilitat laboral, la jornada, etc. Es constata que aquestes diferències són importants i sovint sistemàtiques quan es tenen en compte determinades característiques personals, com és el cas del gènere, el nivell educatiu o la posició laboral de les persones. L'estudi avalua la mida d'aquestes desigualtats i suggereix algunes de les raons que permeten explicar-les, encara que en alguns casos la natura d'aquestes desigualtats està subjecta a un debat posterior que el nostre treball tracta de situar.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 5. El repartiment del treball domèstic i familiar. Cristina Sánchez i Hug Llàcer

Quan parlem de treball és habitual pensar en el treball mercantil i oblidar el treball domèstic i familiar. Aquest article aborda la realitat d'aquest tipus de treball a les llars de Catalunya. Hem analitzat qui fa el treball domèstic, ja sigui membre de la llar o no, i qui té cura de les persones grans o petites. Alhora, demanem als entrevistats què suposa el treball domèstic i familiar a les seves vides des de la perspectiva dels conflictes familiars, en la relació amb els altres membres de la llar, i des de la perspectiva dels conflictes amb el treball en el mercat laboral.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 6. La gestió del temps quotidià: dificultats d'encaix, escassetat i desigualtats. Sara Moreno

L'escrit exposa els resultats d'una primera anàlisi orientativa de l'estudi de la problemàtica del malestar del temps en les societats occidentals contemporànies. Un malestar que, si bé es va començar a manifestar entre les dones adultes que es troben en règim de doble presència, sembla
que cada vegada s'estén més entre diversos col·lectius. En concret, s'analitzen tres aspectes relacionats amb la gestió del temps quotidià: la manca d'encaix entre l'estructura temporal de les societats del benestar i la vida quotidiana de bona part de la ciutadania; la percepció del temps escàs; i la relació entre les desigualtats socials i el temps. En última instància, es vol conèixer a quines persones i de quina manera afecta l'anomenat malestar del temps.

Accedeix al capítol des d'aquí.


VOLUM II

Capítol 1. La pobresa a Catalunya. Sara Ayllón, Magda Mercader (coord.) i Xavier Ramos

Cada dia es fa més evident a Catalunya que, al costat del progrés econòmic de bona part de la societat catalana hi ha una realitat persistent, la de la població que pateix situacions de pobresa. L'anàlisi detallada de les dades de la primera onada del PaD (2001-2002), ens porta a fer una constatació fonamental: la pobresa es manifesta de formes molt complexes i variades.
L'estudi no només s'ocupa de la quantificació de la pobresa sinó que en ressegueix els perfils a través del gènere, l'edat, l'estat civil, la situació d'activitat, l'habitatge o l'estat de salut, entre d'altres. A les ja conegudes formes de pobresa associades a la vellesa i a la inactivitat s'hi afegeixen formes noves, vinculades als efectes de l'atur i a l'empitjorament de les condicions de treball. Finalment també s'analitzen els índexs de privació de les llars catalanes en tres àmbits: la privació bàsica de consum, la privació bàsica d'habitatge i la privació secundària. L'anàlisi de privació, que complementa l'estudi de la pobresa monetària, fa emergir les limitacions de moltes llars en l'accés a determinats béns que incideixen directament sobre el seu nivell de vida. L'estudi assenyala que les limitacions són especialment importants pel que fa a l'accés a l'habitatge de les llars més joves.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 2. Les desigualtats socials i la salut a Catalunya. Cristina Sànchez

La qualitat de vida que proporciona l'Estat del benestar als ciutadans és un tema de vital importància per a les societats en el seu conjunt, però especialment ho és per als membres que la composen. En aquestes pàgines ens centrarem en la vida quotidiana dels ciutadans de Catalunya, atès que les dades del PaD de Catalunya ens diuen com viuen, què els agrada, què els falta i quins problemes tenen. Al qüestionari del PaD no es demana als enquestats quina opinió els mereix l'Estat del benestar ni com els afecten les polítiques públiques o la seva absència. Se'ls demana què està passant a les seves vides i a la de les seves famílies i, per tant, tenim una radiografia molt acurada del que suposa viure a Catalunya per a cada un dels grups socials. És a partir de l'anàlisi d'aquesta situació que queda clar quines són les mancances de l'Estat del benestar a Catalunya, en quins camps cal actuar i quins efectes tenen sobre els ciutadans els tipus d'actuacions que es duen a terme.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 3. Una visió de la joventut a Catalunya. Pau Miret

Des d'una perspectiva biogràfica, la joventut és una etapa vital que transcorre entre la infantesa i el món adult. Delimitar-la en un interval d'edats no és tasca fàcil i a les estadí¬stiques oficials no és estrany veure ballar aquest rang d'edats en funció del moment històric en que s'han publicat. En el cas que ens ocupa s'ha considerat que la joventut comença als quinze anys i es perllonga fins als quaranta. Aquests són els i les joves que es fotografien amb tot luxe de detalls, a partir de les dades del PaD (2001-2002).
Altres preguntes a les que s'intenta donar resposta fan referència al procés d'emancipació dels joves, analitzant les variables que hi intervenen. En tercer lloc, aprofitant la informació retrospectiva
de les generacions més grans de la mostra, es reconstrueixen algunes dimensions de la seva joventut, com la transició de deixar l'escola, inserir-se en el mercat de treball o formar una parella. Finalment, s'explota una succinta informació disponible sobre els fills i filles dels entrevistats i algunes qüestions sobre habitatge.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 4. Els fills: present i futur. Cristina Sànchez, Núria Quintanta i Hug Llàcer

Aquest capítol s'ocupa de l'anàlisi de les llars amb fills de Catalunya, en tres aspectes diferents: la seva escolarització, la percepció que tenen els pares del futur dels fills i les satisfaccions que aquests fills proporcionen als pares. Són molts els aspectes relacionats amb els fills que no tractarem, i fins i tot d'aquells dels quals parlarem se'n podrien dir masses coses, però el cert és que l'anàlisi de les dades del PaD ens dóna una informació prou valuosa sobre la importància que té per a les llars l'educació dels fills i, en general, sobre la importància de les vides dels nostres fills per a nosaltres i per a la nostra societat.
Veure document adjunt: Els fills: present i futur.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 5. Els habitatges de la població catalana. Carme Trilla i Joffre López

L'habitatge és una de les múltiples perspectives des de les quals es poden analitzar les condicions de vida de la població. Partint de l'explotació de la primera onada del PaD (2001-2002) i prenent com a element de contrast altres investigacions dutes a terme amb anterioritat, aquest informe aborda la forma d'allotjament dels residents a Catalunya.
A l'estudi s'examinen indicadors de l'espai físic dels habitatges i, aprofitant les potencialitats del PaD, s'introdueixen elements de caràcter més social com ara els tipus i el perfil socioeconòmic de les llars, el règim de tinença, la satisfacció residencial, les necessitats subjectives de rehabilitació, l'esforç que comporta el pagament mensual de l'habitatge, el paper de la família en l'accés a l'habitatge, la disposició de segones residències o el lligam entre classe social i superfície de l'habitatge.
L'edat del nucli de la llar és una variable que es té especialment en compte en la mesura que permet identificar estats d'allotjament molt diferenciats. La mida mostral del PaD permet, en certes ocasions, la desagregació dels resultats amb relació a les províncies.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 6. Les llengües a Catalunya. Albert Fabà

El PaD 2001-2002 conté diverses preguntes que fan referència a qüestions lingüí¬stiques. Respecte a altres treballs, té dues innovacions metodològiques interessants: la utilització sistemàtica d'una escala percentual per avaluar l'ús lingüí¬stic, i la reponderació de les dades, d'acord, entre altres variables, amb el lloc de naixement de les persones enquestades. Aquest darrer aspecte proporciona
una credibilitat especial a les seves dades.
Quant a la llengua d'identificació, a Catalunya hi ha dos grups principals: els catalanoparlants (43,3%) i els castellanoparlants (43,4%). Molt lluny, hi ha els bilingües identitaris (8,8%) i els que declaren tenir altres llengües d'identificació (4,4%). Aquesta variable identitària influeix de manera decisiva en l'ús lingüístic, la qual cosa proporciona les següents mitjanes d'ús del català : 62,22%, a l'escola; 50,56%, a la feina; 51,6%, a les botigues; 45,94%, amb els amics; 45,28%, a la llar, i 42,81%, amb els veïns.

Accedeix al capítol des d'aquí.