10 anys PaD Panel de Desigualtats Socials
Inici > Publicacions > Col·lecció Polítiques 65

Col·lecció Polítiques 65

"Condicions de vida i desigualtats a Catalunya, 2001-2005" (2008). Col·lecció Polítiques, número 65. Fundació Jaume Bofill. Accedeix a la publicació sencera des d'aquí.

Volum I

Capítol 1. Dinàmica de la pobresa a Catalunya. Qui entra, qui surt i qui es queda a la pobresa? Sara Ayllón Gatnau i Xavier Ramos Morilla.

Aquest estudi analitza si la pobresa a Catalunya mostra un caràcter transitori, per dilucidar si els individus que hi cauen en poden sortir amb una certa rapidesa o si, al contrari, és de caràcter persistent —la qual cosa voldria dir que, una vegada dins, costa molt sortir-ne. L’estudi de la dinàmica de la pobresa, és a dir, de les transicions i la persistència, ens proporciona informació important per dissenyar la política de lluita contra la pobresa, que no es pot obtenir amb estudis estàtics, de tall transversal. Malgrat l’estabilitat aparent que mostren les taxes de pobresa des de l’any 2000, l’estudi dels fluxos d’entrada i sortida de la pobresa mostra que dins de la distribució de la renda hi ha hagut força moviment. Un de cada tres pobres ha aconseguit sortir de l’estat de precarietat econòmica, mentre que gairebé un de cada deu individus ha caigut en la pobresa. L’estudi de diversos col·lectius indica que els qui pateixen pobresa persistent a casa nostra no es poden caracteritzar d’una forma senzilla, a partir d’un únic perfil. Ben al contrari, la persistència en la pobresa és el resultat de múltiples circumstàncies. Per tant, per combatre la pobresa i la seva persistència, cal una estratègia integral que prevegi, entre d’altres, millores en les polítiques de garantia de rendes, canvis en les polítiques laborals i familiars —que facilitin la incorporació laboral d’un segon treballador a la llar i redueixin la incidència de la temporalitat—, i polítiques d’inserció efectiva dels immigrants.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 2. Desigualtats en el treball. Maria Caprile i Jordi Potrony Hernando.

L’objectiu d’aquest estudi és analitzar la desigualtat en el treball a Catalunya, un país que ha experimentat en els darrers anys un intens procés de creixement econòmic i de creació d’ocupació, tot i que els primers signes d’alentiment econòmic són ja evidents. La pregunta que ens fem és fins a quin punt aquest procés de creixement coexisteix amb desigualtats en termes de salari i estabilitat laboral, i fins a quin punt aquestes desigualtats estan esbiaixades cap a determinats grups socials. En el primer apartat es plantegen un conjunt de consideracions teòriques sobre els canvis en el treball. En el segon, es presenten algunes dades sobre el mercat de treball a Catalunya en comparació amb altres països europeus. En els tres apartats següents, s’aplica un conjunt de tècniques d’anàlisi multivariable a les dades del PaD, amb un triple objectiu: 1) analitzar els patrons de desigualtat, identificant els distints grups en el mercat de treball; 2) analitzar la desigualtat des d’una perspectiva longitudinal, i 3) abordar la desigualtat en el treball des de la perspectiva de les llars.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 3. Gènere i conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Cristina Sánchez Miret i Laura Vall-llosera Casanovas.

En aquest capítol es descriuen els resultats de l’anàlisi del repartiment del treball domèstic i de la conciliació entre la vida personal, familiar i laboral que recull el PaD. Les desigualtats per raó de gènere són un dels temes estructurals del PaD i és per aquesta raó que el treball domèstic i familiar i els problemes de conciliació tenen una presència important en els qüestionaris de les diferents onades. L’anàlisi que s’exposa en aquest capítol recull els resultats més significatius sobre aquesta temàtica de les tres primeres onades de l’enquesta (2001-2002, 2003 i 2004).

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 4. Els usos del temps a Catalunya. Sara Moreno Colom.

Els usos que les persones fan del temps donen una visió de les desigualtats socials alhora que permeten aprofundir en el coneixement dels mecanismes que les generen, sobretot quan s’analitza la relació del temps amb el treball. L’informe que es presenta en aquestes pàgines parteix d’aquesta perspectiva per explotar les dades de les quatre primeres onades del PaD.
En primer lloc, es considera que el PaD (Panel de Desigualtats Socials a Catalunya) és una bona font d’informació per a l’estudi dels temps de treball perquè, d’una banda, aporta dades objectives i subjectives que permeten aprofundir en la doble dimensió del temps, és a dir, saber què fa una persona i el sentit que dóna a allò que fa. I perquè, d’altra banda, fa possible l’anàlisi longitudinal a partir de la qual es pot aprofundir en el coneixement de l’impacte que determinats canvis en el cicle de vida generen sobre els usos del temps.
En segon lloc, s’entén que aquests usos dels temps no són ni naturals ni casuals, sinó que són el resultat de les relacions de poder subjacents en la societat. El gènere, la classe i l’edat són factors que condicionen les oportunitats d’accés als temps socials i al benestar quotidià de les persones.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Volum II


Capítol 5. L’habitatge a Catalunya. Jordi Bosch Meda.

La característica principal del mercat immobiliari català en els darrers anys ha estat l’augment dels preus de l’habitatge i del ritme de construcció, que, alhora, han comportat la crisi creixent d’accessibilitat econòmica, el creixement de l’endeutament familiar i l’increment de la mobilitat residencial.
Els efectes d’aquest augment de l’exclusió residencial han quedat reflectits en els resultats del PaD en l’increment del període d’amortització mitjà del crèdit hipotecari, en la proporció més elevada de llars endeutades i també en el cost més elevat de l’habitatge, especialment intens per a les llars que viuen en un habitatge en règim de lloguer. Tanmateix, aquests factors afecten sobretot els joves en el seu procés d’emancipació i les persones d’entre trenta-cinc i quaranta-nou anys.
Quant a les condicions, l’estat i l’equipament del parc d’habitatges català, queda palès que encara necessita inversions, principalment en la millora de les condicions d’accessibilitat amb la instal·lació d’ascensors, i en menor proporció, per resoldre-hi deficiències constructives no estructurals.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 6. Les desigualtats socials i la salut. Cristina Sánchez Miret.

En aquest capítol es descriuen els resultats de l’anàlisi realitzada des de la perspectiva de la desigualtat de les preguntes relacionades amb la salut que recull el PaD. La salut no és un dels temes principals de l’enquesta, però les poques preguntes de què disposem mostren les desigualtats que es produeixen entre els diferents grups socials; especialment, entre classes socials i entre sexes. L’anàlisi recull els resultats més significatius de les tres primeres edicions de l’enquesta (2001-2002, 2003 i 2004) sobre l’estat de salut, els problemes de salut, l’evolució de la salut dels enquestats, la cobertura sanitària, les despeses relacionades amb la salut i la cura dels altres.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 7. Convivència en parella i formació d’unions a Catalunya: homogàmia i endogàmia conjugal. Pau Miret Gamundi.

Aquest informe analitza transversalment l’homogàmia i l’endogàmia dels nuclis conjugals i longitudinalment la formació de la parella a Catalunya en el període 2001-2005, per a la qual cosa utilitza com a font de dades les quatre primeres onades del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya realitzat per la Fundació Jaume Bofill. Els objectius fonamentals busquen esbrinar 1) fins a quin punt les característiques dels cònjuges són similars (pautes d’homogàmia/heterogàmia); 2) si els cònjuges pertanyen a un mateix grup (endogàmia/exogàmia), i 3) si s’ha produït un canvi de la pauta de matrimoni de rols complementaris (amb un home proveïdor econòmic i una dona proveïdora de serveis) a la pauta de rols igualitaris (on tots dos membres estan imbricats en l’esfera productiva). Les tècniques estadístiques emprades són les taules de doble entrada o de contingència i la regressió logística. Les conclusions assenyalen que hi ha una cultura matrimonial en què els iguals s’atreuen (homogàmia), tant a escala educativa com professional, que l’endogàmia matrimonial és força significativa i que el matrimoni de rols complementaris s’ha anat erosionant amb el temps, però encara és molt lluny de desaparèixer.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 8. Joventut i individualització. Una comparativa intergeneracional de les desigualtats per gènere i origen social. Pau Serracant Melendres, Sergi Fàbregues Feijóo i Maria Pujol Jover.

L’objectiu de l’article és examinar fins a quin punt són vàlids els supòsits de determinats plantejaments de la tesi de la individualització (Beck, Giddens) centrats en la difuminació de la influència de les variables de segmentació social (especialment, la classe i el gènere) en la configuració de les trajectòries vitals de les persones, particularment de les joves. Per fer-ho, s’examina la influència de l’origen social i el gènere en diferents àmbits de la vida de les persones (educació, treball, mobilitat social, benestar i cultura política) i s’observa com ha evolucionat en dues generacions (una d’“adulta” i una de “jove”) separades per vint anys. Els resultats no són conclusius, però suggereixen que la millora de part dels indicadors analitzats és paral·lela al manteniment de les desigualtats, especialment les relacionades amb l’origen social. De la mateixa manera, se suggereix que el procés d’individualització i pluralització de les trajectòries juvenils és compatible amb la pervivència de les desigualtats que genera l’origen social dels joves.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 9. La gent gran a Catalunya. Julio Pérez Díaz, Pau Miret Gamundi i Marc Ajenjo Cosp.

La gent gran ha protagonitzat un dels canvis socials menys conegut i de més envergadura de les últimes dècades a Catalunya. La Fundació Jaume Bofill vol aplicar el PaD també a la investigació d’aquest canvi, i amb aquest estudi fa un primer pas. Els autors dibuixen un panorama general sobre la gent gran en el conjunt poblacional i social, n’analitzen l’evolució fins al moment actual i la complementen després amb una primera explotació de les dades de l’Enquesta. Aquest treball descriu el canvi experimentat per la piràmide de població, des d’una presència relativa molt escassa de gent gran fins al seu pes actual, que supera el dels infants, i n’analitza sense prejudicis alarmistes les causes i conseqüències. Es desvetlla, d’aquesta manera, un cúmul de transformacions en les dinàmiques socials, començant per la mateixa supervivència, democratitzada fins a la vellesa per a la majoria dels nascuts, seguint amb els mateixos cicles de vida, la significació de les diferents edats i la distribució dels papers familiars, econòmics i socials.

Accedeix al capítol des d'aquí.


Capítol 10. Vellesa i dependència a Catalunya: el paper de l’habitatge en el seu finançament. Joan Costa Font, Joan Gil Trasfí i Oscar Mascarilla Miró.

L’article examina el paper que pren l’habitatge en propietat en el finançament de la vellesa i dependència a Catalunya, d’actualitat en el marc d’aplicació de la nova Llei de dependència, i analitza els determinants personals i institucionals que expliquen les decisions de finançament i d’assignació d’actius immobiliaris en edats avançades. En particular, es fa ús dels resultats de la tercera onada del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya, PaD, per fer una anàlisi descriptiva i multivariant de les preferències de la població més gran de cinquanta anys i es completa amb l’obtenció d’informació de preferència revelada envers la comercialització de la hipoteca inversa a Catalunya.
Els resultats principals indiquen que aproximadament tres de cada quatre catalans més grans de cinquanta anys manifesten preferència per envellir a casa i un de cada tres pensa que pot tenir dificultats econòmiques durant la seva vellesa. Més del 80% de la població gran viu en habitatges de propietat i la seva riquesa és aproximadament sis cops més elevada que la de la resta en termes mitjans. D’aquests, més de la meitat vendria el seu habitatge en cas de necessitat, fet que situa l’habitatge com un “coixí de seguretat econòmica” força generalitzat. Aquest percentatge de catalans que es vendrien l’habitatge en cas de necessitat, varia inversament amb l’edat i positivament amb la riquesa i nivell d’estudis. Malgrat això, en l’actualitat més del 30% de la població gran mor rica en patrimoni i en canvi passa la vellesa amb cert problemes econòmics. En aquest context el paper que va adquirint l’habitatge, a més de bé de consum i bé d’inversió, és d’assegurança de vellesa i dependència. Aquest fet, en binomi amb la generalització potencial d’instruments com ara la hipoteca inversa, permet relaxar el tradicional trade-off entre necessitat econòmica i l’arrelada cultura de l’herència.

Accedeix al capítol des d'aquí.